Diagrama Sistèmic

Introducció:

En aquesta pràctica, i seguint el tema anterior, vam tornar a tractar amb l’enfocament sistèmic. Aquesta vegada ens vam centrar en la teràpia familiar.

La teràpia familiar és una part de la psicoteràpia que treballa amb les famílies (parelles i relacions íntimes) per tal de promoure el se desenvolupament. La teràpia és un tractament que intenta aconseguir l’essència d’alguna cosa.

No existeix el concepte de famílies desestructurades, com potser anteriorment s’havia dit que si es tenia una sinó que simplement hi ha diferents tipus d’estructures, unes ens podran semblar més estàndards i d’altres que menys. El problema que pugui tenir el membre de la família no serà per culpa d’una família desestructurada sinó que depèn del tipus i la qualitat de relacions que es tinguin uns amb altres.

Salvador Minuchin, metge psiquiatre i pediatre va ser el creador de la teràpia familiar estructural. El seu model compren a la família com un sistema que tendeix a la defensa de la seva estabilitat davant dels canvis de condicions i influències internes i externes, i això pot fer que provoqui una disfuncionalitat per mantenir l’equilibri i afecti a la família o a un dels membres. Per ajudar a tornar aquesta estabilitat estructural de la família funcional caldrà doncs, establir unes jerarquies, formular uns límits clars, definir els rols i funcions, així com també la dissolució d’aliances o triangles.

Per definir d’una manera visual i clara en un primer moment es fan servir els anomenats genogrames o diagrama sistèmic.

El genograma és una representació gràfica d’una constel·lació familiar multi generacional que registra la informació sobre els membres de la família i les seves relacions, la seva estructura és en forma d’arbre i proporciona d’una manera ràpida les complexes relacions entre els familiars i d’aquesta manera poder formular possibles hipòtesis que puguin ajudar a descobrir el possible problema clínic a través del context familiar.

El diagrama sistèmic, també és una representació gràfica de la família, permet estudiar la família amb l’objectiu d’aconseguir la informació necessària per poder intervenir en algun problema des del punt d’origen i poder-lo atendre eficaçment i alhora cuidar la integritat de la família. Aquest, a diferència del genograma ens aporta més informació sobre les relacions, ens diu el funcionament entre ells, a part de l’estructura.

Pràctica:

L’exercici en aquesta pràctica va ser fer dos tipus de representacions familiars, un genograma i un diagrama sistèmic.

- Genograma:

- Diagrama sistèmic:

Conclusions:

Crec que la teràpia familiar és important ja que és el nostre “entorn” directe i depenent del tipus de relacions que tinguem amb ells segurament afectarà a la nostre persona, per tant sempre serà important conèixer tots aquests lligams establerts i saber com cada un afecta d’una manera o d’un altre per poder aconseguir l’objectiu, que en un hipotètic cas seria solucionar problema concret d’una persona. Coneixent aquest tipus de relacions ens podrà ajudar a conèixer més a la persona i potser així ajudar-nos a poder solucionar el problema o malaltia.

En quant al tipus de famílies, tal i com se’ns ha explicat a classe no existeixen les desestructurades, sinó estàndards o no estàndards, és un terme que hi estic d’acord, però que crec que també implica matisar el que és estàndard del que no, ja que segurament per cada persona o cada família pot percebre el terme “estàndard “ de maneres completament diferents.

També penso que el genograma o el diagrama sistèmic són bones maneres de veure a primera vista com està composta aquesta estructura familiar i el tipus de relacions entre ells, però remarco sobretot el “ a primera vista”, perquè per una part és un esquema molt visual i que a priori ens ajudarà a entendre com està composta, però d’altra banda, ens farà falta molta més informació i sobretot conèixer les mititzacions sobre el tipus de lligams i relacions per tal d’evitar possibles errors alhora de realitzar la millor teràpia.

Causalitat Circular

Introducció:

El pensament sistèmic es basa en l’actitud de l’ésser humà, en la percepció del món real en la seva totalitat per tal de poder se analitzat, comprès i poder accionar.

El plantejament sistèmic és una mirada cap a la persona, i té en compte el context (els altres), no es centra només en pensaments, ni traumes, ni mecanismes de defensa, sinó en les relacions, la forma de comunicar-se, les dinàmiques relacionals entre la gent, etc.

Un dels autors que cal citar és l’antropòleg i biòleg Gregory Bateson, que durant els anys 50 va començar a investigar sobre la comunicació i va començar a interessar-se per les formes de relacionar-se dels seus pacients amb el seu entorn institucional i familiar i les variacions que produïa això a la seva conducta. En comptes de preguntar-se “per què?” (basat en les causes i el passat individual que fa comportar-se així a la persona), es va preguntar “com està constituït el context actual d’aquesta persona, perquè la seva conducta tingui sentit, o sigui coherent amb la situació, etc.?”. Així doncs, va ser com Beateson es va fer dels pioners en introduir la concepció teòrica nova en les ciències humanes, la seva idea sistèmica i cibernètica de la comunicació reemplaçava de certa forma el pensament causalista i lineal pel de circular.

La teoria general de sistemes és un esforç d’estudi interdisciplinari que tracta de trobar les propietats comunes a entitats dels sistemes.
El sistema és un conjunt d’un o més elements relacionats entre si que treballen per aconseguir un objectiu comú, i si un d’aquests pateix un canvi fa que afecti als altres.
Aquesta teoria no vol arribar a la causa del problema, ja que no cal per poder intervenir (“no cal saber que va trencar el vidre, el que sabem és que s’ha de canviar”).

Pràctica:

La pràctica va consistir en construir un dibuix sistèmic, 4 seqüències circulars (on no hi ha element inicial ni final).

Vam fer seqüències que podien ser destructives o bé constructives, de tipus simètriques i de complementaries.

Complementaria constructiva:

Complementari destructiu:

Simètric constructiu:

Simètric destructiu:

Conclusió:

M’ha agradat conèixer aquest nou tipus de plantejament, és diferent allò que hem vist, ja que sempre ens centràvem en la persona, en el seu interior, en el passat, en la causa, etc. Però és ben cert que l’home està fet per viure en societat i això comporta tenir unes relacions constantment i això volguem o no, ens afecta.

Considero que qualsevol bon psicòleg sempre s’ha de fixar en l’entorn de la persona per poder tractar el problema, tot i així, també discreparé una mica.

És important conèixer el voltant de la persona, el tipus de relacions que té establertes, etc. Però també crec que pot haver-hi situacions que si caldrà buscar la causa, o bé mirar en l’interior o en passats traumes, ja que de vegades hi ha problemes o malalties que si que poden venir d’aquí i que per tant, serà necessari saber-les.

En conclusió, la meva opinió és que per poder tractar i solucionar el problema en si s’ha de contemplar tot. Tant la persona en si com el seu voltant, tot ens pot aportar informacions imprescindibles que podran ajudar a la millor teràpia o solució, i si només ens fixem en una cosa pot ser que tinguem menys probabilitats d’ajudar a l’altre persona.