Necessitats Humanes

Introducció:

La psicologia humanista sorgeix a la primera meitat del segle XX, amb les aportacions dels seus principals representants com són: W. James, L. Bingswanger, M. Boss, G. Allport, A. Maslow, C. Rogers, R. May, V. Frankl, E. Fromm, R. Laing.

Sobretot podem destacar les idees que fan referència a la importància que se li assigna a l’individu, l’ésser com a únic i irrepetible, també es posa èmfasi a la experiència del conscient, aquella amb la que identifiquem el nostre propi jo, així com també a tot lo relacionat amb la naturalesa humana, la tendència innata a la autorealització, al creixement i a l’actualització.

Abraham Maslow és conegut com un dels pares de la psicologia humanista, el seu desenvolupament més conegut ha sigut la piràmide de les necessitats, un model que planteja una jerarquia de les necessitats de l’individu, d’una forma estructural, on la base són les necessitats bàsiques i d’allà es desenvolupament altres necessitats superiors, estant una subordinada de l’altre, l’individu ha d’anar cobrint cada una de les necessitats i d’aquesta manera anar podent escalant en la piràmide, així fins poder arribar al cim, a l’autorealització.

Nivell I: Fisiològic
És el més bàsic de la piràmide, fa referencia a les necessitats fisiològiques i de supervivència tals com respirar, alimentar-se, beure, dormir, o tenir relacions sexuals.

Nivell II: Seguretat
Es relaciona amb la tendència a la conservació, enfront situacions de perill, són necessitats de seguretat, protecció, estabilitat i absència de dolor. Podrien ser la salut, la feina, els ingressos o recursos.

Nivell III: Amor i pertinença
Un cop satisfetes les necessitats fisiològiques i de seguretat, la motivació es dóna per les necessitats socials, de participació i d’acceptació. L’home té la necessitat de relacionar-se o agrupar-se, formar part d’una comunitat o grup i sentir-se acceptat dins d’ell, formar família, amistats o organitzacions socials on manifestem i rebem afecte,. En definitiva ens referiríem a la amistat, el companyerisme, l’afecte o l’amor.

Nivell IV: Autoestima
Aquest grup refereix a la necessitat de tota persona a sentir-se apreciat, estimat. Inclou la estima a un mateix, sentiments de confiança, independència, respecte i llibertat.
També és necessari rebre el reconeixement dels altres, del contrari es frustren els intents de generar sentiments de confiança a un mateix.

Nivell V: Autorealització
O bé, d’autosuperació o atuoactualització, és l’ideal per a cada individu. És la necessitat més elevada, aquella on el ser requereix transcendir, deixar empremta, realitzar la seva pròpia obra, desenvolupar el seu màxim talent. Consisteix al desenvolupament del màxim potencial.
Només s’arriba a aquest nivell si els anteriors han estat aconseguits i completats.

Pràctica:

Els comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats poden ser portats de tres maneres diferents:
- Comportament constructiu: és aquell ajustat, on l’individu surt beneficiat, la necessitat es satisfà.
- Comportament destructiu: es satisfà la necessitat, però algú pot sortir perjudicat
- Comportament fallit: no es satisfà l’objectiu.

L’exercici que ens va proposar el professor era trobar un exemple de cada comportament en cada nivell.

Aquesta pràctica la vaig realitzar amb l’Hèctor Valenzuela i l’Èric Rodríguez.

NIVELL 1 (NECESSITATS FISIOLÒGIQUES)

CONSTRUCTIU: Tinc gana i vaig a comprar.

DESTRUCTIU: Tinc son, em poso a dormir i no vaig a classe.

FALLIT: Tinc set i no funciona la font.

NIVELL 2 (SEGURETAT)

CONSTRUCTIU: Et trobes malament vas al metge i et prens el que ell et recepta.

DESTRUCTIU: No et sembla bé el que et recepta el metge i no t’ho prens.

FALLIT: Inverteixes diners en una empresa que sembla que va bé i te’n quedes sense.

NIVELL 3 (AMOR I PERTINENÇA)

CONSTRUCTIU: El teu amic té gana i li dono el meu berenar (jo, no tinc gana).

DESTRUCTIU: Ets infidel amb la teva parella i ella se n’assabenta.

FALLIT: Intentes demanar a algú per sortir i et diu que no.

NIVELL 4 (AUTOESTIMA)

CONSTRUCTIU: En un incendi salves a 2 persones i a un gat i tothom t’aplaudeix.

DESTRUCTIU: Tenir anorèxia.

FALLIT: Entro en un edifici en flames i intento salvar a algú, però no hi ha ningú.

NIVELL 5 (AUTORREALITZACIÓ)

CONSTRUCTIU: Tinc un problema, m’ho prenc amb calma, no em poso nerviós, hi penso i el resolc.

DESTRUCTIU: Per agradar a la teva parella renuncies a algun dels teus valors fonamentals.

FALLIT: No trobes sentit a la teva vida i entres en una secta, però tampoc et donen les respostes que buscaves.

Conclusions:

Diré per comença, que per una banda, “crec” en la psicologia humanista, en el sentit per exemple que crec en la persona com a ésser únic i propi de si mateix, així com també crec que tots nosaltres tenim unes necessitats que s’han de cobrir, i que si no són cobertes podrien portar a la persona des d’una insatisfacció personal a fins i tot un problema de salut. I en aquest sentit potser hi involucro un altre teoria que no estaria ben bé dins la Psicologia, però que penso que té a veure i que durant la pràctica m’hi va fer pensar molt, seria en el model de la Virgina Henderson, on tractava sobre unes necessitats (en concret ella en va diferenciar 14) que s’havien de mantenir cobertes per tal d’un bon estat de salut de la persona, i en el cas que alguna d’aquestes necessitats no pogués ser coberta per la mateixa persona, o bé per falta de força o voluntat o per desconeixement, era el paper de la infermera qui ajudaria a cobrir-les per tal d’ajudar a la persona a ser independent lo màxim de ràpid possible.

Per altre banda, i tornant a la Psicologia, en la teoria de Rogers hi apareixen aquestes necessitats classificades jeràrquicament, i tot i que sigui una generalització crec que cada persona és un món i que la manera com has crescut, l’ambient o l’educació que hagis tingut podria ser que no totes les persones estiguessin d’acord en aquest patró o en aquest ordre de les seves necessitats.

Tot i així, aquestes necessitats hi són i no sempre és fàcil tenir-les cobertes totes, i moltes vegades podem passar ràpidament de tenir-les a no tenir-les. A més, com hem vist a la pràctica la manera de fer-ho també és important, ja que tots hauríem de ser conscients que les hem de cobrir però d’una manera constructiva, és a dir, sense intentar fer mal a ningú i només per nosaltres mateixos.