Podem dir que la introspecció consisteix en l’anàlsis de la consciència individual per tal d’esbrinar els nostres pròpis estats mentals.
L’activitat d’aquell dia va consistir en això.
Haviem de tancar els ulls i observar des de fora la nostra pròpia ment. Crec que en general cap de nosaltres acabava d'entendre el que realment haviem d'observar, o almenys això és el que vaig percerbre en els meus companys. Alguns vam preguntar i desprès d’algunes aclaracions del professor, finalment ho vam fer.
Vam tancar els ulls i durant 10 minuts ens vam autobservar els nostres pensaments.
En un principi podia sentir com en els meus pensaments deien "i ara què?" però aquesta pregunta va durar poc. De seguida em van començar a venir imatges, sobretot d’allò que havia passat el dia anterior i que que certament em preocupava una mica, i a la vegada se'm van començar a mostrar imatges d'ell, i em vaig començar a imaginar com seria aquell esperat viatge pel pont. D'ell i del viatge, vaig passar a pensar en dos o tres coses més que m'havien passat durant aquella setmana. Els pensaments, imatges, inclús prediccions o suposicions se m'anaven encreuant, i petites coses m’anaven i venien.
Les conclusions que vaig arribar desprès de la pràctica van ser que crec que ens dediquem massa poc temps per a nosaltres mateixos. Considero que mantenir la ment en blanc és quasi bé impossible. Quasi bé sempre, o jo diria sempre, tenim alguna cosa en la que pensar, sempre tenim alguna preocupació o algun record que ens agrada pensar, sempre tenim aquella imatge divertida que ens fa riure sols, o bé aquella situació dura i díficil que ens va marcar.
Em vaig donar compte que ens poden passar multitutds de pensaments en poc temps, i que hauriem de dedicar-nos almenys uns minuts a nosaltres mateixos durant el dia, ja que actualment ens movem a un ritme frenètic i ens preocupem molt potser pel que pensen els altres oblidant realment el que pensem nosaltres.
D'acord, Jennifer!
ResponderEliminarEstà en la línia del que demano.