DISTORSIONS COGNITIVES

Introducció:
El cognitivisme o psicologia cognitivista és aquella que s’encarregarà de l’estudi dels processos mentals, o sigui, els que estan implicats amb el coneixement. Té com objecte l’estudi de processos de pensament, elaboració d’informació d’idees, de percepció, de memòria i del raonament lògic. Això va suposar un canvi, ja que aquí es reivindica la ment com objecte de la psicologia, a diferència per exemple de Wundt.

En el cognitivisme s’estudiarà més enllà de la conducta observable i anirà fins els pensaments de les persones, a partir d’ara la persona podrà decidir quin tipus de resposta pot donar desprès de l’estímul (amb Skinner per exemple, l’esquema era un condicionament operat, Estímul-Resposta - Conseqüència). El nou esquema incorpora la paraula “organisme” i per tant quedarà organitzat: Estímul- Organisme – Resposta – Conseqüència.

En aquesta pràctica ens vam dedicar a les distorsions cognitives, errors equivocats en el processament o percepció de la informació, i que generen múltiples conseqüència negatives: alteracions emocionals, conflictes amb les relacions amb als altres, conflictes o simplement la manera de veure les coses donant lloc a una visió simplista i negativa.
La primera enumeració va ser donada per Albert Ellis i més endavant va ser ampliada per Aaron T. Beck.


Pràctica:

L’exercici que vam haver de fer era donar dos exemples de les 12 distorsions que ens havia donat el professor, aquesta pràctica la vaig realitzar juntament amb l’Hector Valenzuela i la Lídia March.

1.Generalització excessiva :

• Pateixo un accident de cotxe: “No agafaré mai més el cotxe”.
• M’he cremat cuinant: “Ja no vull tornar a cuinar mai més”.

2. Abstracció selectiva:

• En un concert on estic cantant he fet un petit gall, tot i que tot el concert ha sortit perfecte: “Mai més podré sortir a cantar en un escenari”
• En una exposició d’un treball de classe m’he equivocat en un concepte: “Tota la exposició ha sortit fatal”.

3. Polarització o pensament:

• Una amiga m’ha mentit una vegada: “Ets una mentidera”.
• Ell meu cosí va arribar tard una tarda que havíem quedat: “Sempre arribes tard”.

4. Desqualificació d’allò positiu:

• M’han tocat 10 milions d’euros jugant a la loteria: “Em podrien haver tocat més diners!”
• Em regalen una flor: “Em podrien haver regalat un ram sencer...”

5. Lectura del pensament:

• El professor té pinta de ser exigent: “Segur que posarà un examen molt difícil.”
• Aquell em mira malament: “Segur que pensa que sóc lletja”.

6. Endevinar el futur:

• El meu amic està enfadat: “Segur que no em truca per sortir aquesta nit”.
• El meu gos s’ha escapat de casa: “Segur que l’han atropellat”.

7. Magnificació i minimització:

• Tinc el millor xicot que es podria tenir però un dia em fa el salt: “Ell és una molt mala persona”.
• Estic esperant el dia del meu aniversari, farem una gran festa que serà fantàstica, arriba el dia... : “Aquesta festa va ser molt avorrida i estava molt mal organitzada”.

8. Raonament emocional:

• Estic trist i vaig pel carrer: “Tothom em mira malament”.
• Em sento decepcionada,: “Tothom i el món en general és dolent amb mi”.

9. Etiquetar erròniament:

• Un amic de classe em treu la cadira quan m’anava a seure. Li dic a la meva amiga molt enfadada: “Aquest nen és tonto”.
• Aquell noi balla amb dos nois a la vegada: “És una fresca”.

10. Autoinculpació:

• El meu fill ha fet una destroça: “És culpa meva, per no haver-lo educat prou bé”.
• El meu fill ha caigut amb moto: “És culpa meva per haver-li comprat la moto!”.

11. Persnonalització:

• Em toca fer una presentació d’una exposició oral i ho he fet molt bé: “Qué bé ho he fet, és ben bé que no sé que farien sense mi...”
• El meu amic s’ha trencat el braç quan jugàvem a futbol: “Ha estat culpa seva per no passar la pilota abans.

12. Imperatiu categòric:

• Sempre he tret les millors notes, he sigut la millor de la classe, però el carnet de conduir no l’aprovo: “Em sento molt malament...”.
• He sortit a passejar i m’han robat el bolso: “No hauria d’haver sortit de casa”.

Conclusions:

En general m’han sorprès totes aquestes distorsions i sobretot a mesura que posàvem exemples de cada una d’elles, ja que eren exemples de la vida diària i que segurament a tothom ens ha passat alguna o altre vegada... quan no ens hem autoinculpat d’alguna cosa quan no hi teníem res a veure? O bé hem magnificat un pensament? O simplement hem etiquetat a una persona de “x” quan realment no teníem suficient informació com per fer-ho. Són situacions, maneres de donar respostes de forma negativa en tots els casos, i això pot provocar suposo un problema a la persona, però en quin moment comença a ser un problema de debò? Quina és la línia on pensarem que aquella persona se l'ha de tractar? És curiós, ja que com he dit abans, jo mateixa m’he sentit identificada en algun exemple donat. Però desprès d'una definició del que són les distorsions cognitives en sí, el problema començarà quan això comenci a portar-te a situacions de conflictes, males relacions amb la gent del teu voltant o simplement alteracions pròpies emocionals. I quan aquest problema és detectat, de quina manera es podrà ajudar a aquesta persona? A mi m’ha donat la sensació que aquest tipus de pensaments, en general negativista, serien pensaments d’una persona amb un perfil depressiu, amb baixa autoestima, o similar. I és per això, que qualsevol de nosaltres podem estar exposats en qualsevol moment o situació que poguem estar vivint.