"Freud, pasión secreta"

La pel·lícula “Freud, pasión secreta” recull el van ser els inicis de Freud, la seva relació amb Breuer (també metge, creador del mètode catàrtic pel tractament de la histèria i precursor del mètode psicoanalític). Quan Freud, encara era un desconegut, un investigador que començava a estudiar la hipnosis per la possible curació de la neurosis, i com mica en mica va creant la seva teoria psicoanalista i del subconscient. De com al principi no semblava que aquestes hipòtesis fossin ben acceptades per la classe mèdica, però que mica en mica s’anava donant pas a la resta de món i l’aprovació de tothom.

La histèria, la hipnosis i l’associació lliure.

La histèria (del grec hyaterà) significa matriu, ja que antigament s’havia associat aquesta malaltia a la dona.
La histèria, segons es coneix des de l’antiguitat és l’aparició de símptomes objectius importants sense una lesió física que la justifiqui, per exemple, una paràlisis sense cap lesió en nervis ni músculs, una ceguera sense anomalies en els ulls, etc.
En aquests casos, es deia que les malalties orgàniques eren causades a través de conflictes psicològics.

Segons Freud, els símptomes histèrics eren com residus d’experiències emocionals relacionades a circumstàncies que no permetien que l’emoció sigues expressada. Les emocions negatives no eren desfogades per alguna causa, i a més s’afegia el fet que els aconteixements mai venien sols, sinó que succeïen una sèrie de situacions.

La hipnosis és un mètode per accedir directament al subconscient de la persona, i d’aquesta manera s’obté informació del problema o problemes que pugui tenir la persona, i que normalment a nivell conscient es desconeixent. Com a mètode terapèutic era important, ja que, Freud i Breuer la utilitzaven com a base per arribar a l’anàlisi dels continguts inconscients traumàtics.

En el cas de “Anna O”, una jove que mostrava símptomes d’histèria – paràlisis i trastorns en la visió i la parla – primerament va ser tractada per Breure, que va utilitzar la hipnosis, i que més endavant va ser Freud qui va seguir els seus passos i va posar en pràctica aquest mètode, fins que es donà compte que aquest estat no era necessari i fins i tot diferia del normal, així doncs, va començar a utilitzar la conversa.

Segons Freud, la ment es basava en considerar-la com una xarxa de neurones que transmetien i acumulaven càrregues elèctriques. Els estímuls exteriors- una mirada, una veu, un contacte físic- produïen un impacte i una càrrega determinada d’energia. Aquesta energia- segons els principis de la termodinàmica- havia de mantenir-se en un llindar baix. Això implicava que el cervell necessitava fer circular i descarregar aquestes ones elèctriques. L’acumulació d’un excés d’energia en alguna part del cervell, podria portar al desenvolupament d’una malaltia mental, com el cas de la histèria. La catarsi era un mètode terapèutic que consistia a intentar alliberar aquest excés d’energia acumulat fent que el pacient recordés l’esdeveniment que li havia produït aquesta tensió mental que no havia trobat circuits normals per descarregar-se i havia quedat en forma de record no conscient- cúmul d’energia- en el cervell. Se suposava que si alliberaves aquest excés, el cervell tornava als nivells energètics normals i la malaltia mental es curava

Així que el pas següent, desprès de la hipnosis, va ser la utilització de l’associació lliure amb els seus pacients, i així doncs va començar a abandonar el recurs anterior. Aquesta associació s’evocaven tots els records traumàtics. “La teoria de l’abreació” es definia, segons Freud, com l’alleujament dels símptomes psicològics mitjançant una experiència emocional catàrtica. O sigui, la descàrrega d’emocions i afectes lligats a records, generalment d’experiències doloroses infantils que han sigut reprimides, i que més tard al reviure les situacions originàries amb la paraula i altres expressions conductuals o gestuals adequades, s’allibera de la tensió afectiva lligada a aquestes representacions.

Al final, Freud va concloure que els resultats en els seus pacients no eren definitius o permanents, així que va abandonar la tècnica catàrtica per començar a desenvolupar formalment la psicoanàlisis.

Conclusions:

M’ha agradat sobretot, no la pel·lícula en si, sinó el poder veure exemplificat allò que se’ns explica a classe. De vegades se’ns intenta explicar conceptes, però no sempre és fàcil entendre’ls, i gràcies a imatges o exemples en un vídeo o pel·lícula en aquest cas, fa que sigui com més accessible i entenedores.

De Freud, sobretot em cridava l’atenció la hipnosis, i és per això que he volgut introduir-me una mica més i buscar informació. M’ha sobtat la manera com entenien llavors la ment i les malalties de caire psicològic i com ells eren capaços d'introduïr-se al subconscient i que a través de la hipnosis poguessin arribar al fons del trauma i d’aquesta manera curar la malaltia orgànica.

Són maneres, que avui dia ens poden semblar fora de lloc. Actualment, i en la nostra cultura si un metge ens digués que ens curarà la nostre malaltia adormint-nos i fent-nos preguntes segurament ens riuríem d’ell. Però, no obstant, per altre banda, tampoc ens ha de semblar tant irreal, Freud ja utilitzava la paraula i la conversa per la curació, i en el fons, seria semblant al que nosaltres actualment anomenem la Psicoteràpia.