Causalitat Circular

Introducció:

El pensament sistèmic es basa en l’actitud de l’ésser humà, en la percepció del món real en la seva totalitat per tal de poder se analitzat, comprès i poder accionar.

El plantejament sistèmic és una mirada cap a la persona, i té en compte el context (els altres), no es centra només en pensaments, ni traumes, ni mecanismes de defensa, sinó en les relacions, la forma de comunicar-se, les dinàmiques relacionals entre la gent, etc.

Un dels autors que cal citar és l’antropòleg i biòleg Gregory Bateson, que durant els anys 50 va començar a investigar sobre la comunicació i va començar a interessar-se per les formes de relacionar-se dels seus pacients amb el seu entorn institucional i familiar i les variacions que produïa això a la seva conducta. En comptes de preguntar-se “per què?” (basat en les causes i el passat individual que fa comportar-se així a la persona), es va preguntar “com està constituït el context actual d’aquesta persona, perquè la seva conducta tingui sentit, o sigui coherent amb la situació, etc.?”. Així doncs, va ser com Beateson es va fer dels pioners en introduir la concepció teòrica nova en les ciències humanes, la seva idea sistèmica i cibernètica de la comunicació reemplaçava de certa forma el pensament causalista i lineal pel de circular.

La teoria general de sistemes és un esforç d’estudi interdisciplinari que tracta de trobar les propietats comunes a entitats dels sistemes.
El sistema és un conjunt d’un o més elements relacionats entre si que treballen per aconseguir un objectiu comú, i si un d’aquests pateix un canvi fa que afecti als altres.
Aquesta teoria no vol arribar a la causa del problema, ja que no cal per poder intervenir (“no cal saber que va trencar el vidre, el que sabem és que s’ha de canviar”).

Pràctica:

La pràctica va consistir en construir un dibuix sistèmic, 4 seqüències circulars (on no hi ha element inicial ni final).

Vam fer seqüències que podien ser destructives o bé constructives, de tipus simètriques i de complementaries.

Complementaria constructiva:

Complementari destructiu:

Simètric constructiu:

Simètric destructiu:

Conclusió:

M’ha agradat conèixer aquest nou tipus de plantejament, és diferent allò que hem vist, ja que sempre ens centràvem en la persona, en el seu interior, en el passat, en la causa, etc. Però és ben cert que l’home està fet per viure en societat i això comporta tenir unes relacions constantment i això volguem o no, ens afecta.

Considero que qualsevol bon psicòleg sempre s’ha de fixar en l’entorn de la persona per poder tractar el problema, tot i així, també discreparé una mica.

És important conèixer el voltant de la persona, el tipus de relacions que té establertes, etc. Però també crec que pot haver-hi situacions que si caldrà buscar la causa, o bé mirar en l’interior o en passats traumes, ja que de vegades hi ha problemes o malalties que si que poden venir d’aquí i que per tant, serà necessari saber-les.

En conclusió, la meva opinió és que per poder tractar i solucionar el problema en si s’ha de contemplar tot. Tant la persona en si com el seu voltant, tot ens pot aportar informacions imprescindibles que podran ajudar a la millor teràpia o solució, i si només ens fixem en una cosa pot ser que tinguem menys probabilitats d’ajudar a l’altre persona.