DESENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

Una fòbia és tipus de por constant, exagerada, irracional, intensia i específica a algun objecte o una situació concreta. Això comporta un gran malestar i angoixa a les persones que ho pateixen. Alguns dels símptomes que es poden patir en aquests moments poden anar des de palpitacions, marejos, desmais, tremolors, disnees,… fins a símptomes cognitius com ansietat, por a perdre el control, etc.

La desensibilització sistemàtica és un mètode psicoterapèutic que va ser desenvolupat als anys 50 per Wolpe, i que va utilitza Mary Cover Jones per fer superar els casos de fòbies. Aquest mètode es caracteritza per l’aproximació sucsessiva al subjecte (o sigui combatre la fòbia, pors cròniques i relacions d’ansietat interpersonals). Els seus dos principis fonamentals es basen en que una emoció pot contrarestrar un altre emoció i això fa possible habituar-se a les situacions amenazadores.
Aquest mètode requereix que sigui una tècnica de relaxació progresiva, que es creein una sèrie gradual de situacions que provocaran l’ansietat (tipus jeràrquica) i s’haurà de recòrrer a les situacions graduals relaxant-se i dominant cada pas abans de passar al següent.



Se'ns van presentar dos casos de fòbies que havien agafat dos nens en dos situacions diferents, i la pràctica consistia en escollir una de les dues fòbies i d'alla a partir del mètode de desensibilització sistemàtica intentar inventar 10 passos que seguiriem per intentar curar aquest problema.

Juntament amb les meves companyes Sara Ricart i Lídia March, vam escollir el cas d'un nen que havia vist un cop per la televisió una notícia sobre un autobús ple de gent gran que tenia un accident i on havia ferits, a partir d'aquell dia aquell nen va agafar fòbia a anar amb autobús.

Passos:
1. Donar-li un dibuix d'un autobús perque el pinti.
2. Passar-li dibuixos animats amb escenes d'autobusos on surten nens a dins que canten, riuren, etc.
3. Donar-li algun joc, tipus trencaclosques amb fotos d'autobusos.
4. Donar-li un autobús tipus teledirigit perque jugui.
5. Anar amb ell a l'escola, a la parada de l'autobús i veure com baixen els nens ben tranquils.
6. Pujar dins d'un autobús i que vegi com és per dins.
7. Pujar a l'autobús juntament amb el conductor perquè li ensenyi una mica els comandaments, botonts, el volant, li deixi jugar una mica, etc.
8. Fer-lo pujar a ell i alguns amics seus amb l'autobús parat, i fer-lis algun joc a tots allà dins.
9. Fer-lo pujar també a ell i amics, però aquesta vegada a fer un petit recorregut pel poble mentres ells veien una película.
10. Pujar a l'autobús en marxa.



Al principi ens va costar molt, ja que ens semblava que 10 passos eren molts i que no se'ns en sabriem trobar-los tots, però mica en mica ens van anar sorgint idees i les vam anar podent desenvolupar. El que vaig trobar que escrit en un paper les coses semblen molt fàcils de portar-les a terme, però que segurament en el moment de dur-les a la pràctica i de posar-te davant del problema ha de ser molt difícil. Pot ser que tinguis els punts fets i en algun moment falli un i no funcioni, això ja t’ha de fer canviar el camí i plantejar altres punts i d’aquí seguir. Treballar amb aquests tipus de situacions és complex i suposo que no sempre s’obtindrà uns resultats excelents o si més no els volguts.